Mari Carmen España lluita des del 2005 per poder obrir la fossa de la Puebla de Cazalla en Andalucia. La seva batalla per recuperar les despulles del seu avi, que estan enterrats sota una escombrera ja s’ha portat al cinema i a la televisió a Alemanya, Suècia i Noruega.

Properament la pel•lícula s’estrena finalment a Espanya. El film ha sigut escollit per inaugurar el festival internacional de cine documental Docúpolis a Barcelona el 30 de setembre. La pel•lícula també ha sigut nominada al premi Docúpolis al millor documental 2008.

Després de Docúpolis, la pel•lícula seguirà el seu viatge al festival Miradas Doc. De Tenerife, on també ha estat nominada pel premi de millor documental del 2008.

La temàtica d’aquest documental ha quedat novament renovada gràcies a la decisió del jutge Baltazar Garzón d’investigar les desaparicions forçades del franquisme.

La pel•lícula és una “road-movie” sobre dos suecs que viatgen per tot Espanya intentant comprendre la relació que els espanyols mantenen amb la seva història. El 1975, Franco havia signat les seves últimes penes de mort. A Suècia, un nen de 8 anys formava part d’una manifestació per primer com a la vida. A la televisió havia sentit el primer ministre suec Olof Palme anomenar al règim de Franco “Assassins del Diable” i predia que “el veredicte històric seria terriblement dur”. Això el va fer fixar-se en Espanya, Franco i la Guerra Civil.

A Mari Carmen España. El final del silenci aquest noi i un amic seu viatgen per Espanya 30 anys després, intentant entendre el trauma d’un país, i fan preguntes sobre un passat escombrat i amagat sota l’alfombra per un pacte de silenci.

A Andalusia coneixen a Mari Carmen España. Els commou la seva incansable lluita contra les autoritats per fer justícia i donar reconeixement al seu avi assassinat. Fins i tot intenten ajudar-la.

Es queden parats per l’impactant contrast entre com s’honora a l’instigador d’aquests assassinats, comparant les misses diàries al Valle de los Caídos amb com les seves víctimes encara són en fosses comuntes per tot el país, sense cap tipus de reconeixement.

Aquest documental ha estat finançat i co-produit per WDR d’Alemanya, SVT de Suècia i NRK de Noruega. Milions d’europeus tindran la oportunitat de veure-la.