NOTICIAS 06/10/06 MARCELINE LORIDAN VISITA DOCÚPOLIS 2006 La protagonista de Crònica d’un estiu, que l’any 1959 va originar el “cinema-verité”, visitarà el Festival de Documental de Barcelona per participar a una taula rodonda sobre Joris Ivens. Els espectadors de Chronique d’un eté no han pogut oblidar a una jove de cabells arrissats que l’estiu de 1959 es dirigia amb un micròfon a la mà als pocs parisencs que havien quedat a la ciutat per pronunciar un somrient i senzill: “És vostè feliç?”. Com tampoc a la mateixa jove que en la magistral pel·lícula de Jean Rouch i Edgar Morin pronunciava un llarg monòleg sobre les seves experiències a Auschwitz, mentre la càmera que la seguia pels carrers de París en ”travelling” anava allunyant-se cada cop més, fins que la presència de Marceline es reduïa a un petit punt a la meitat d’una estació de trens buida. Aquest divendres, Marceline Loridan, la protagonista d’una de les pel·lícules i un dels plans més memorables de la història del cinema, visitarà Barcelona per assistir a una taula rodona i recollir el Premi Honorífic que el Festival atorga al seu marit, el desaparegut cineasta holandès Joris Ivens. Marceline Loridan-Ivens, que als 17 anys treballava per a la Resistència francesa, va ser detinguda a Bollène (França) i deportada al camp de concentració de Birkenau. Desprès de la seva alliberació, la trobada amb Jean Rouch per participar com assistent i intèrpret principal de la pel·lícula que originaria el cinema-verité o cine directe, marca l’inici d’una intensa dedicació al cinema documental. A més de treballar com realitzadora per a la televisió francesa, al 1962 codirigeix una pel·lícula sobre la Guerra d’Algèria, Argélie Année Zéro. L’any següent coneix el gran documentalista holandès Joris Ivens, qui es converteix en el seu marit i company cinematogràfic. Plegats signen nombrosos documentals que registren els esdeveniments socials i polítics clau durant aquells anys: Cuba, Vietnam, i sobretot Xina, país amb el que la parella de cineastes va mantenir una estreta vinculació. Al 1988 s’estrena al Festival de Venecia la darrera pel·lícula d’Ivens i Lorida i una de les més personals: Une histoire du vent (que podrà veure’s a la Retrospectiva de Docúpolis el diumenge 8 a las 18h junt a una raresa: la primera pel·lícula que Joris Ivens va realitzar als 13 anys d’edat, un western casolà). Des de 1993 Marceline Loridan és presidenta de l’Associació d’Amics de Joris Ivens, que posteriorment esdevé la Fundació Europea Joris Ivens. Al 2003 va tornar a Birkenau per crear la seva primera pel·lícula en solitari, la ficció autobiogràfica La petite prairie aux bouleaux. Durant la taula rodona (a la que també hi assistiran André Stufkens -Director de la Fundació Europea Joris Ivens- i Josetxo Cerdán - professor de cinema de la Universidat Autònoma de Barcelona-, i que es portarà a terme al Hall del CCCB el divendres 6 de octubre a les 20h) Marceline Loridan recollirà el Premi Honorífic L’home de la càmera que Docúpolis atorga a al cineasta holandès per la seva carrera, i que consisteix en un collage-retrat de Ivens, obra de l’artista xilè Fernando Alday.
|