PREMI DOCÚPOLIS - Millor Documental
Dotació: 6.000 euros
Arcana. Cristóbal Vicente, 96’, Xile.
Arcana és una pel·lícula que recull l'últim any de funcionament de l'antiga presó de Valparaíso (Xile), tancada a l'abril de 1999. És un homenatge al lloc, als valors i costums dels homes que per cent cinquanta anys hi van habitar ocultament, fora de tot coneixement exterior de la ciutat. La invitació és a experimentar, el transitar pels diferents passatges o instàncies de vides, existents a l'interior de la rutina diària del lloc. No a partir d'un registre objectiu de la realitat visible, sinó a través de la concepció d'un llenguatge contemplatiu o poètic, que intenta aproximar a l'espectador cap a l'experiència més subjectiva de veure i sentir la presó des del seu interior.
Menció especial del jurat: El color de los olivos. Carolina Rivas, 97’, Mèxic..
Durant la construcció del Mur entre Israel i Cisjordània, Palestina, la família Amer es va resistir abandonar  casa seva. Així, el Mur ha estat construït al voltant seu, travessant el seu territori i sent classificada per l'Exèrcit Israelià com Zona militar. La història de la família Amer, al voltant d'Oliveres, els seus dos rucs petits i companys de col·legi, constitueïx un punt de partida del que podem mostrar del nostre temps, la segregació racial, les fronteres, i l'absurd de la guerra.

PREMI “GRAN ANGULAR” de TVE Catalunya - Millor Curt Documental
Dotació: 3.000 euros
Si no hay viento no suben. Mauricio González, 22’, Colòmbia
Si no hi ha vent no pugen és una aproximació antropològica del context de violència que viuen els nens i els joves al districte d’Aguablanca a la ciutat de Cali, Colòmbia, un dels llocs més violents del país. A partir d'unes seqüències que representen la quotidianitat del barri, es desvetlla el complex món simbòlic que mou a aquestes colles. La vida i la mort, la creació i la destrucció, conviuen en l'entorn del ser humà, així com els estels d’Aguablanca es passegen entre la bellesa del cel i l'amenaça dels cables elèctrics.

PREMI OPERA PRIMA - Llargmetratge
Dotació: Distribució del documental per part d'Ermedia
La isla durmiente. David Martín de los Santos, 59’, Espanya
La il·lusió, l'esperança i la fe són eines que creguem per a poder sobreviure en l'adversitat. La religió, la superstició i l'art són espais en els quals podem desenvolupar aquests conceptes creats per la nostra imaginació per a combatre el patiment. El cubà és un somiador i aquesta pel·lícula pretén viatjar cap a una Cuba veritable, tan veritable com els seus somnis.

Menció especial del jurat: Felices Fiestas, Juan Barney, 45’, Argentina
Obra documental que pren com punt de partida una investigació del fenomen de la bogeria. Ens enfrontarem amb una sèrie de testimoniatges plens de coherència, realitat, humanitat i lucidesa.

PREMIS HONORÍFICS
PREMI TERCER OJO - Millor documental experimental
Paraíso, Felipe Guerrero, 55’, Colòmbia
Paradís és una evocació poètica d'un país i la seva memòria històrica. El pretext de documentar un moviment colombià cridat Nadaísmo que va animar amb rebel·lia els anys seixanta, es converteix en un retrat intimista de la Colòmbia d'avui. Els personatges que passegen en el film són testimonis inermes d'un passat que els atropella amb violència. I en aquest present ressalten com habitants d'un paradís vulnerable. En la traça d'una càmera Super8 palpita la realitat d'un país embolicat en la seva guerra.

PREMI DRETS HUMANS – Millor documental sobre drets humans
Punam, Lucian Muntean, 27’, Sèrbia
La veu d'una nena de nou anys d'edat - Punam Tamand, ens transporta a Bhaktapur una ciutat a Nepal. Aquest documental ens mostra una crua descripció de la vida dura d'aquesta nena, el treball pesat que els nens són obligats a fer i l'escola primària, que representa el símbol d'esperança de Punam. Mirem la situació a través dels ulls d'aquesta nena Asiàtica, que somia convertir-se en professora i ajudar a altres nens.

PREMI MILLOR DOCUMENTAL LLATINOAMERICÀ
El comité, Mateo Herrera, 93’, Equador (ex aequo).
Relat del dia a dia i la complexitat d'una institució que s'ha convertit en un símbol de la "modernitat", el PENAL GARCIA MORENO, la principal penitenciaria de la ciutat de Quito, Equador. Presoners i lliures es barregen a través d'una vaga, que transcorre un dia de visites, durant la qual tres-centes setanta persones són preses com ostatges.

Unser America, Kristina Honrad, 84’, Suïssa (ex aequo).
Unser Americaés una recerca de petjades viatjant pel present d'un passat– 25 anys després d'una revolució que tots creien impossible. És la mirada, pròpia i subjectiva, d'una dona europea que s’acosta a un petit país llatinoamericà que -per aquell temps- es va alliberar d'una dictadura de 45 anys.
La pel·lícula aborda la Revolució Nicaragüenca entrellaçant el passat i el present, la realitat, els mites i la poesia. Una pel·lícula amb dones que van prendre les armes per aquell temps i que avui dia lluiten diàriament per sobreviure: Què ha quedat del gran somni d'independència i justícia?

PREMI DEL PÚBLIC

Désobéir, Patricio Henriquez, 80’, Canadà
Van gosar desafiar a la disciplina i a la jerarquia militar. Conscientment, van desobeir les ordres. Per vocació, havien decidit ser soldats. Havien cregut en l'honor i en els valors morals de la carrera militar. Enmig d'un conflicte, van rebre ordres de torturar, matar a civils desarmats, violar drets humans i ocultar proves d'aquests crims en nom dels interessos superiors de la Pàtria. Van escoltar la veu de les seves consciències. I van pagar molt car el preu de les seves conviccions.

PREMI L’HOME DE LA CÀMERA : Joris Ivens