MOSTRA DE CINEMA DOCUMENTAL PORTUGUÈS

L'associació Procur.art, amb el suport de l'Institut  Camôes ha programat una selecció de documentals lusitans de la última dècada.
Es projectarà una selecció de documentals que permetrà a l’espectador de Docúpolis tenir una mirada panoràmica de realitzadors que, sobre diferents temes i amb diferents estils i propostes formen el gènere documental portuguès actual. 
 
Els nou títols que configuren aquesta Mostra formen part del conjunt d’aportacions del Nou Documental Portuguès, una generació de cinema que va sorgir a poc a poc a partir de la segona meitat dels anys noranta. En un país amb poca tradició formal i una manca de recolzament al gènere, aquesta generació va construint la seva pràctica i la seva trajectòria tant a dins com a fora del circuit portuguès.
 
Una vegada més, en la història del cinema portuguès, la transformació de les restriccions de producció comporten respostes formals que operen directament sobre el sentit de les obres, exposant i afirmant, així, els gestos i opcions dels seus autors.

Cas a cas, aquestes peces documentals apunten cap aquesta experiència, a vegades indagant en l’actualitat del país rural, com en Margénes, de Pedro Sena Nunes. O bé en les ex-colònies portugueses, com en  Arquitecto e a Cidade Velha, de Catarina Alves Costa, i  A Dama de Chandor, de Catarina Mourão. Altres vegades, extraient potencialitats de l’escriptura cinematogràfica en registres narratius o arxivístics ideològics del passat, d’on sorgeixen Naturaleza Muerta, de Susana de Sousa Dias, i Kuxa Kanema, de Margarida Cardoso. Unes vegades, revelant-se, com Serge Tréfaut, i d’altres, com Pedro Costa, assumint ramificacions del cinema d’altres països. Les incursions de directors de ficció en l’esfera documental són freqüents en el context portuguès i potser representen el fenomen més particular, el cas paradigmàtic del qual, són les propostes d’Edgar Pêra, que reforcen el lloc central que ocupa la imatge, la seva manipulació o la seva organització sonora.

 PROGRAMA

  Margens - 1995 - 28'

A la regió portuguesa de Trás-os-Montes hi ha una complexa situació d’aïllament geogràfic i humà.
Pot ser que un pont de Ferrocarril, comprat de segona mà als Caminhos de Ferro Portugueses – CP per només 22 habitants del poble, amb l’ajuda del Programa Europeu LEADER i de l’Ajuntament de Mirandela, salvi la vella vila de Chelas de l’aïllament entre dos rius?
Un somni postergat. Formes de viure tan iguals i diferents de persones que somien com moren, soles.


Fitxa tècnica  

Idea original :Pedro Sena Nunes
Director : Pedro Sena Nunes
Música: Emídio Buchinho
Productors: Susana Madeira, Pedro Sena Nunes
Director de Fotografia : Paulo Ares
Director de So: Emídio Buchinho
Muntatge: Paulo Belém António Figueiredo
Format : 16 mm Color
Metratge : 1 bobina de 322 m
So : Òptic
Duració : 28’
VO : Portuguès

  Kuxa Kanema - 2003 - 52' 

La Primera acció cultural del govern de Moçambic just després de la independència, el 1975, fou la creació del Institut Nacional del Cine ( I.N.C ).
El nou president, Samora Machel, era conscient del poder de la imatge i de com utilitzar-la per construir una nova nació socialista. Les unitats de Cinema Mòbil mostraren per tot el país el més popular de la producció de l’INC, el noticiari cinematogràfic Kuxa Kanema.
Kuxa Kanema significa el naixement del cinema i el seu objectiu consistia en filmar la imatge del poble per tornar-la al poble.
 
Tot i això, la República Popular de Moçambic va començar a ser, simplement, la república de Moçambic. De la gran empresa que havia estat l’I.N.C. no en queda gairebé res. Fou destruïda per un foc el 1991 i només queden les habitacions i els passadissos abandonats de l’edifici on alguns treballadors esperen la jubilació pacientment. Les imatges, únic testimoni dels primers onze anys d’independència, els anys de la revolució socialista, es podreixen en un annex.
És a través d’aquestes imatges i de les paraules dels que les havien filmat que seguim la ruta d’un ideal de país, que s’esfondra, a poc a poc, amb l’ideal d’un “cine per al poble” i amb els somnis d’aquelles persones que van creure que Moçambic seria un país diferent.

Fitxa tècnica  

Realització: Margarida Cardoso
Imatge: Lisa Hagstrand
Muntatge: Isabelle Rathery + Timothy Miller
Producció: Filmes do Tejo [Maria João Mayer + François d’Artemare] Lapsus [Esther Hoffenberg] Derives [Jean-Pierre e Luc Dardenne]
Coordinació de producció: Magda Ferro + Emmanuelle Koenig + Véronique Marit
Mescla: Patrick Sigwalt
Camera Addicional: Karl Sousa[Moçambique] Dib Lutfi [Brasil]Miguel Sales        [Portugal]
Una co-producció: RTP – Rádiotelevisão Portuguesa ARTE France RTBF Televisão Belga
Suport: MC/ ICAM, Centre National de la Cinématographie [França] PROCIREP [França], Programa MEDIA de la Unió Europea
Duració: 52’
Suport: Betacam Digital/ COR

  A Dama de Chandor - 1998 - 90'

Després de tres dècades de la seva integració a la Unió Indiana i del seu alliberament del colonialisme portuguès, la ciutat de Goa sorprèn perquè en ella mateixa hi coexisteixen diverses cultures i una societat que es troba estranyament cristal·litzada en el temps.
Aída, la dama de Chandor, té 80 anys i viu sola en un palau perdut d’un poblet de Goa. Aquest documental explica la seva història, acompanyant-la en el seu esforç diari per preservar la casa on viu, símbol palpable d’una identitat perduda.

 Fitxa tècnica  

Realització: Catarina Mourão
Fotografia: João Ribeiro
So: Armanda Carvalho
Muntatge: Catarina Mourão e Pedro Duarte
Producció: Sp Filmes/Pedro C. Martins
Productora Executiva: Julie Taylor
Suport Financer: IPACA (Instituto Português de apoio ao Cinema e audiovisual), CNCDP (Comissão Nacional para a Comemoração dos Descobrimentos Portugueses) e Fundação Oriente.

  Um Outro País - 1998 - 70' 

El 25 d’Abril i l’enderrocament de l’últim imperi colonial europeu van situar Portugal en el primer pla de l’actualitat internacional. En plena guerra freda, els camins d’Occident passaven per tot allò que estava succeint a Lisboa. 
Van ser testimonis d’aquest fet, entre 1974 i 1975 alguns dels millors  fotògrafs i documentalistes contemporanis: Glauber Rocha, Robert Kramer, Thomas Harlan, Pea Holmquist, Santiago Alvarez, Sebastião Salgado, Guy Le Querrec, Dominique Issermann, Jean Gaumy, etc.
Molts d’ells somiaven amb un món diferent. Venien del maig del 68, de Vietnam, de Xile i vivien la revolució portuguesa de manera militant. Què van descobrir a Portugal? Què va passar amb els seus somnis? Com es van adaptar a les ideologies del món d’avui? La investigació duta a terme per aquest documental va treure a la llum prop de 40 films fets per realitzadors estrangers sobre la revolució portuguesa.
Vint-i-cinc anys després del 25 d’abril, cap en tenia una còpia a Portugal. 

Fitxa tècnica  

Realizació: Sérgio Tréfaut
Productora: SP Filmes
Argument: Sérgio Tréfaut
Direcció de Fotografía: João Ribeiro, Rui Poças
Muntatge: José Nascimento
So: António Pedro Figueiredo, Joaquim Pinto

  Natureza Morta - 2005 - 72'

Dins d’una imatge s’hi amaga sempre una altra imatge. Utilitzant poca cosa més que material d’arxiu i sense diàlegs, Naturaleza Morta redescobreix i penetra en l’opacitat de les imatges captades durant els 48 anys de la dictadura portuguesa (actualitats, reportatges de guerra, documentals de propaganda, fotografies de presoners polítics, i també fragments mai abans utilitzats en els muntatges finals), permetent noves i diferents lectures. Aquest film busca actualitzar un passat recent, presentant-lo com una experiència del present. La realitzadora cristal·litza les imatges d’arxiu al ralentí, per posar en primer pla la cara dels presoners polítics i de tots aquells que donaren suport el règim de Salazar.

Fitxa tècnica  

Realització: Susana de Sousa Dias
Música: António de Sousa Dias
Muntatge: Susana de Sousa Dias com Valérie Bregaint e Helena Alves
Producció: Ansgar Schäfer (KINTOP) e Xavier Carniaux (AMIP)
Duració: 72 min
Suport: Centre National de la Cinématographie, Procirep, Arte France, Fundação Calouste Gulbenkian
Distribució en Portugal: ATALANTA FILMES

  O Arquitecto e a Cidade Velha - 2003 - 72' 

Un arquitecte, Álvaro Siza, i el seu equip són contractats per al projecte de recuperació de Ciudad Vieja, a la Illa de Santiago, al Cabo Verde. L’objectiu és la candidatura d’aquesta ciutat per ser Patrimoni Mundial de la UNESCO.  
Ciudad Vieja és un lloc històric: anomenada anteriorment Ribeira Grande, va ser la primera ciutat fundada pels portuguesos a Cabo Verde, l’any 1462.
Tot aquest procés suscita en la població local grans expectatives pel que fa a la millora de les seves condicions de vida. Aquest documental explica la història de la trobada entre dos móns, el de l’arquitecte i el de la població, històries que tingueren lloc durant tres anys.    

Fitxa tècnica  

Realització: Catarina Alves Costa
Imatge: João Ribeiro/Catarina Alves Costa
So: Olivier Blanc
Muntatge: Dominique Paris/Pedro Duarte
Música: Tito Paris
Mescla de so: Jean-Marc Schick
Talonatge: Philippe Couteux
Producció: Laranja Azul
Co–producció Jour J Productions
Productora executiva: Catarina Mourão
Productora associada: Sylvie Randonneix
Suports financers: ICAM, RTP, Media Distribuição, IA, Instituto para o Desenvolvimento, CNC, UNESCO, DAPA, Ministério dos Negócios Estrangeiros Francês, Voisénart, RAI SAT, Câmara Municipal do Porto

  ¿Onde jaz o teu sorriso? 2001 -105'  

Pedro Costa filma Danièle Huillet i Jean-Marie Straub en el moment del muntatge de “Sicilia”.
Un cara a cara tendre i violent en el qual els dos cineastes desvelen una certa idea del cinema, del seu cinema, de la parella i de l’amor.

Fitxa tècnica  

Con Danièle Huillet e Jean-Marie Straub
Muntatge : Dominique Auvray, Patrícia Saramago
Imatge: Pedro Costa / Jeanne Lapoirie
So: Matthieu Imbert
Producció: AMIP, Contracosta, Arte, INA
Distribució: Contracosta

  Impending Doom - 2006 - 7'35"                                                                                                              

Impending Doom va ser filmada en Super 8 i tracta d’un testimoni visual i d’una interpretació sònica de dues trobades de comunicació que es van realitzar a Roma i a Lisboa l’any 2005. Encara que tenen creences i ideologies diferents, les dues comunitats van compartir una sensació de dolor, pau i màgia en un món en guerra.  

Fitxa tècnica  

Concepte, camera i manipulació– Edgar Pêra
Producció – Corda Seca
Productor – João Pinto Sousa
Assistent de Producció – Renata Estevez
Música – Legendary Tiger Man com Dead Combo
Muntatge – Nádia Henriques
Postproducció – Tiago Antunes e Pedro Fonseca
Postproducció audio - Kevin Kirchenbauer e Ivan Galego

  Movimentos Perpétuos - 2006 - 70'

Un documental en 17 moviments en el que els testimonis i la guitarra defineixen el geni, el valor i la modèstia de Carlos Paredes. Movimentos perpétuos – tributo a Carlos Paredes  és un viatge emocional a través de la seva música, arribant fins al cor d’un home que es va transformar en un exemple de compromís, tant pel seu art com per la seva llibertat. La nova dimensió que donà a la guitarra portuguesa ha convertit la mateixa en un símbol de la música portuguesa més enllà de les seves fronteres.
Edgar Pêra estableix un diàleg entre la guitarra i una camera de Super-8, en una estètica que evoca la memòria d’aquelles velles pel·lícules de família, plena d’intimitat revelada en l’assignació de petites històries de vida.
Ens queda la sensació d’alliberament que el seu art és capaç de produir i la mística de l’obra que ha deixat, plena d’entusiasme profund i una peculiar “nostàlgia de futur”. 

Fitxa tècnica  

Guitarra Portuguesa - Carlos Paredes
Viola – Luísa Amaro
Guitarra Clàssica– Fernando Alvim Conceito
Camera i Manipulació – Edgar Pêra
Producció– Corda Seca
Producció Executiva – João Pinto de Sousa
Cyber Muntatge – Pedro Machado, Inês Henriques
Pre Mescla de so – Luís Delgado
Mescla  Dolby - Branko Neskov
Postproducció audio – Elsa Ferreira
Assistent de realització– Luís Moreira, Nadia Henriques
Assistent de Producció – Maria João Soares, Filipa Colaço e Renata Estevez.
Assistents de muntatge – João Gomes, Sofia Freire
Investigació– Cláudia Gavinho
Script Doctor – Manuel Rodrigues
Disseny – Ivo
Tele cinema Super 8 – Laurent Simões João Noronha
Arxius Super 8 © Edgar Pêra
Arxius 16mm © RTP
Suports: ICAM IA MINISTÉRIO DA CULTURA :2