NOTÍCIES
DOCÚPOLIS'05 PRESENTA ELS DOCUMENTALISTES COLOMBIANS MARTA RODRÍGUEZ I FERNANDO RESTREPO
En el marc de Docúpolis’05 els documentalistes colombians Marta Rodríguez i Fernando Restrepo encapçalen divendres 7 de octubre una xerrada sobre el documental des de la seva pròpia experiència en el seu país natal, Colòmbia. La xerrada anirà precedida charla de la projecció del documental "Amor, mujeres y flores" (Marta Rodríguez, 52’, 1984-89, Colòmbia) a les 17h i seguida de la projecció"Nunca más" (Marta Rodríguez, 56’, 1999-2001) a les 19h. Després de l'intensiu cinema-rescat de Marta Rodríguez, es projectarà a les 20:45h el celebrat documental d'Eduardo Coutinho "Cabra, marcado para morrer" (110’, 1984 Brassil, premi FIPRESCI en el Festival de Cinema de Berlin, 1984) que s'nscriu en la tradició del cinema vérité. Coutinho rebrà el dia del lliurament dels premis el guardó d'“El hombre de la cámara”, per la seva trajectòria cinematogràfica.
El cinema de Marta Rodríguez
“Quin paper pot jugar el documental en un país on cada
dia s'acreix una guerra irracional, on la paraula mata i dir la veritat
pot costar l'exili?”, es pregunta Marta Rodríguez. El cinema
de Marta Rodríguez es mira completament en la realitat sòcio-política
i cultural del seu país, Colmbia, o millor seria dir que la realitat
colombiana es mira, com en un mirall, dins dels documentals de Marta
Rodríguez. La seva missió es quasi heròica: fer
documental en un país sense mitjans per fer-lo, sense tradició
ni escola (ella neix de l'escuela francesa de Jean Rouch), per documentar
una realitat que no es deixa atrapar per les seves debilitats, xantatges,
interessos i fractures inherents. Per la Marta Rodríguez la càmara
no és un mirall neutre, sinó una finestra que permet que
a través seu aquells que són oprimits per la violació
de la llei (que és la llei mateixa), alcin la veu. Per això,
diu la Marta Rodríguez, “cada vegada ens veiem obligats
a filmar amb equips más petits, fins tornar-nos gairebé
invisibles, per poder arribar a les zones de guerra i filmar com Colombia
es desagna en una lluita entre germans”.
El cinema-rescate de Docúpolis’05 dedicat a Marta Rodríguez
és la prova evident que la invisibilitat és tan sols aparent,
tot i que real, però que només cal indicar amb el dit
per a què algú adreci la seva mirada cap allà,
tan sols fa falta respondre a una parcel·la de la realitat per
tal que aquesta parli i es faci escoltar. El treball de Marta Rodríguez
és extremadament metòdic, i arriba a invertir més
de cinc anyos per realitzar un documental i la seva preconcepció
de la càmara com a òrgan que denuncia fa que, en alguns
casos, posi la càmara en mans de les pròpias comunitats
indígenes desplaçades per a què ells mateixos s'expressin
als altres i s'expliquin a sí mateixos. El treball de Marta Rodríguez
és d'una valentia sense nom, per la qual cosa es podran veure
sis
de les seves pel·lícules a la secció “Cinema
Rescat” de Docúpolis’05 del dijous 6 fins al
dioumenge 9 al CCCB (Montalegre, 5).
Per a més informació: www.docupolis.org