NOTÍCIES
ELS DOCUMENTALISTES COLOMBIANS MARTA RODRÍGUEZ I FERNANDO RESTREPO EXPOSEN LES CLAUS DEL “CONFLICTE” COLOMBIÀ DAVANT DEL PÚBLIC DE DOCÚPOLIS’05
Ahir el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va acollir els documentalistes Marta Rodríguez i Fernando Restrepo en una xerrada sobre com documentar una realitat que no es deixa filmar, davant del públic de Docúpolis’05.
Marta Rodríguez va començar a treballar amb el documental fa més de 35 anys de la mà del mestre del cine-vérité Jean Rouch, però ha estat la perpètua violencia en la que viu sotmès el seu país natal, Colòmbia, la que ha nodrit la seva carrera de documentalista. Marta Rodríguez i Fernando Restrepo (amb el que ja porta treballant ja 7 anys) han seguit d’aprop i de forma continuada el procés de desplaçament dels indígenes de la zona del Choco (Colòmbia) per part dels paramilitars. La lluita en la que arrela el cinema de Marta Rodríguez i Fernando Restrepo, segons ella mateixa va comentar, no té cap altre punt focal que el del “treball per l’amor i la justícia”, per això la seva denúncia es dirigeix tant als paramilitars, com a la guerrilla, com a tot aquell que intenti portar a les comunitats indígenes a una realitat de terror i masacre. Marta Rodríguez va reiterar que la resistència no es fa des de les armes i Fernando Restrepo va afegir que “la llum es construeix”, que l’experança, que la supervivència de les cultures i la seva memòria necessita el seu mitjà d’expressió. Per això els seus documentals els creen tant ells com els indígenes que pateixen les conseqüències del desallotjament per part de les grans corporacions empresarials i governamentals que tenen els ulls posats en els recursos de la zona, com l’aigua o les patents genètiques.
¿Com donar veu a les famílies que es troben vivint, d’un dia per l’altre, en un coliseu de ciment sense aigua, llum, menjar, amb no-res? ¿Com donar veu als que els obliguen a morir-se de gana i de bales? Aquesta via d’expressió, van reiterar Marta Rodríguez i Fernando Restrepo, no es troba en els “noticieros”, no es troba en cap via institucional, ja que a Colòmbia, com els dos documentalistes van dir, "parlar del que passa pot costar la vida".
Marta Rodríguez i Fernando Restrepo han patit la falta de llibertat d’expressió no podent distribuir els seus documentals en el seu propi país, protegint la imatge dels testimonis perquè no paguessin amb la vida i el resultat són uns documentals que contenen els “cants de dol” dels supervivents i les no-imatges dels que van hipotecar la seva vida en el “conflicte armat”. ¿Com mostrar els desapareguts o segrestats per les forces armades (paramilitars i guerrilla)? ¿Com mostrar l’absència que deixa la mort? ¿Com reconèixer-se en un paisatge natal que ha desaparegut sota el pes de la “plata”?
“El que fem -va dir Fernando- és canalitzar el dolor a través de la imatge” donant l’oportunitat als desplaçats de dir “això va ser així”. La mirada dels documentalistes Marta Rodríguez i Fernando Restrepo és una mirada que mescla el respecte, la denúncia, l’amargor, el cant i l’amor a la realitat filmada. I ahir va ser una oportunitat única d’assistir a un diàleg que semblava no acabar davant d’un públic que va asistir, emocionat i implicat, a la xerrada alimentant-la amb preguntes i intervencions continuades.
Les pel·lícules de Marta Rodríguez poden veure’s en el CCCB (Montalegre, 5) en el marc de Docúpolis’05 fins al dissabte 9 d’octubre.
“La resistencia se exorciza con cantos, los
cronistas de lo que pasa son ellos mismos”
Marta Rodríguez