“Los hermanos Oligor” s'emporten el premi al Millor Documental a Docúpolis’05

Els germans Oligor són dos joves que durant tres anys es tanquen en uns baixos per crear un món d’instruments mecànics i de titelles fent servir objectes reciclats. En el documental, la realitat i la ficció, la mescla entre la vida i l’art ens porten al funambulisme permanent dels titellaires. Aquesta és la història de "Los Hermanos Oligor" de Joan López Lloret (Espanya), guanyador dels 6.000€ de premi al Millor Documental a Docúpolis’05 “per la capacitat de recuperar la cal·ligrafia documental clàssica i per donar a conèixer la història d’ uns personatges fascinants amb una mirada humana y propera” (segons el jurat).

Aquest any el jurat, composat per Julián Álvarez, Josetxo Cerdan i Joaquim Romaguera, ha volgut donar una menció especial a "The curse of the Hedgehog" de Dimitru Budrala (Romania) “pel seu alt valor antropològic i la seva capacitat per mostrar, sense víctimes a un grup humà d'enorme força vital l'univers del que desapareix”, segons va dir Josetxo Cerdan. Amb un estil proper al cinema vérité, Dimitri Budrala va més enllà dels estereotips, seguint a una família gitana extremadament pobra en els seus viatges invernals de supervivència.

El premi TV3 Millors Realitzadors pel Millor Curt ha estat aquest any de difícil elecció. El jurat, constituït per Oriol Porta, Jacobo Sucari i Antoni Tortajada, han decidit atorgar el premi de 3.000€ a "Nablus, la ciudad fantasma" d’Alberto Arce i Maria Moreno (Palestina/Espanya) “per la manera de mostrar una realitat crítica amb una actitud de risc en un moment extrem i per desvetllar aspectes mai vistos d'un conflicte que ha estat tractat àmpliament pels mitjans de comunicació intentant anar més enllà del discurs mediàtic”, segons el jurat. "Nablus, la ciudad fantasma" explica la història de la ciutat palestina Nablus, envaïda l’agost del 2004 per l’exèrcit israelià. A més, han concedit 3 accèssits de 1.100€ cadascun (pendents d’aprovació per part de TV3) a: "La Pachamama es nuestra" d’Anna Soldevila (Espanya/Bolívia), "TV o la morada de mis imágenes" (Colòmbia) i "Puerto Punk" de Ricardo Salazar (Xile).

El premi Ópera Prima ha estat decidit per Chema Alvargonzález, Joan Fontcuberta i Ricardo Íscar. La distribució que Ermedia concedeix al guanyador l’ha aconseguida el documental "Milagros concedidos" d’Andrea Alvarez i Luciana Kaplan que explica històries de vida, fe i religiositat popular vistes a través de l'obra del pintor de retaules mexicà Alfredo Vilchis, un dels pocs artistes d’exvots que queden. El documental, a més a més del seu estret vincle amb la política, l’economia i les problemàtiques socials d’un país, també és un restaurador de la memòria, del mite i de la història amb minúscules, la que es viu de forma personal en una cambra pròpia, i aquest documental que ens permet conèixer al Mèxic més tradicional i totes les vivències que amaguen aquests retaules, n’és un exemple.

Les mencions d’honor que el jurat ha concedit a la millor Ópera Prima són per: "La Tierra Prometida" de Susana Collantes i Antonio Palomares (Espanya/Brasil) “pels moments que aconsegueix transportar a la situació límit en la que es troba el moviment pels sense terra i la seva capacitat d’ empatitzar amb els personatges” (segons el jurat) i per "The twisted dream of a fixed rider" de Rafael Benito Haertl (Anglaterra) “per la seva capacitat narrativa, l'agilitat del seu tractament visual, la intensitat de la història i la fugida dels convencionalismes documentals, convertint el que podria ser una anècdota en una història universal sobre la realització personal”, també segons el jurat.

A part dels premis dotats, Docúpolis ha atorgat diferents mencions honorífiques. El premi Tercer Ojo al Millor Documental Experimental l’ha rebut "París-Marseille" de Sebastián Martínez Pinero (França), per la seva arriscada posada en escena i per aconseguir transcriure en imatges una experiència aliena y convertir-la en pròpia. "París-Marseille" pren la història “Els argonautes de la cosmopista”, de l’escriptor argentí Julio Cortázar i la converteix en un diari d’un viatge literàrio-cinematogràfic de París a Marsella.

El premi al Millor Documental de Drets Humans contempla que el compromís social del gènere documental és àmpliament reconegut i que moltes vegades la denúncia o desvetllament de pràctiques injustes o inhumanes veu la llum de la mà del documental. Aquest any el premi al Millor Documental de Drets Humans ha estat per "Final Solution" (Índia) pel seu compromís amb la memòria històrica i per reflectir una tragèdia de forma rigorosa amb trets irònics i sentit de l’humor. "Final Solution" és un estudi sobre les polítiques d’odi i va ser gravada a Gujarat durant el febrer i el març del 2002 fins el juliol del 2003. La pel·lícula documenta la cara canviant de la política de la dreta a l’Índia, fent un estudi de la carnisseria de 2002 a Gujarat a l’Índia occidental.

A causa de la gran presència de documentals arribats del continent llatinoamericà, i a la continuada guerra i conflictes socio-econòmics de tot tipus que viu la gent d’allà, Docúpolis va crear el Premi Honorífic al millor Documental Llatinoamericà. Aquest any ha estat per "No tan nuestras" de Ramiro Longo (Argentina), que descriu l’odissea humana a la guerra de les Maldives, abordada des de la dura realitat que afronta un veterà de guerra argentí.

A més d’aquests premis s’atorga el premi “l’Home de la cámera” al documentalista protagonista de la retrospectiva d’autor. Aquest any ha estat pel cineasta brasiler Eduardo Coutinho. Cineasta, dramaturg i periodista, el seu treball es caracteritza per la profunditat i la sensibilitat amb la que abordar els problemes i aspiracions de la gran majoria de persones que viuen a la marginalitat. amb una mirada atenta i reflexiva. Eduardo Coutinho no ha pogut assistir al Festival per rebre el seu premi però ha plasmat el seu agraïment a l’organizació de Docúpolis’05 amb les següent paraules: "Ante todo quisiera agradecer el homenaje que me hacéis. Con gran satisfacción acepto el premio Hombre de la Cámara y siento mucho no poder estar ahí para recibirlo. El trabajo me lo impide. Pero lo importante es que las películas sean vistas y escuchadas y no los autores, especialmente, en los tipos de películas que yo hago. Muchas gracias por la presencia de todos vosotros."

El darrer dels premis ha estat el del Públic, el qual ha escollit, d’entre els 40 documentals que es presentaven al concurs internacional en les seves tres categories, a “Los hermanos Oligor” com el millor documental.

Tots els premis +

<<< tornar